dimarts, 27 de novembre del 2007

*vuitena visita*
Jo estava molt intrigada amb això del "grup de sant Egidi", volia saber més coses, ho trobava molt estrany, fins i tot vaig pensar que podia ser una secta, i per ai`xò li vaig demanar coses sobre aquest tema.
La Concepció passa el Nadal amb els seus germans i familia al Casal de Capellans dinant amb els de Sant Egidi. Allà donen menjar i dinar a la gent més necessitada.
Cada divendres la Concepció va amb els de l'associació a fer pregària i a resar per els malalts.
Li vaig demanar com va conèixer aquesta associació i ella em va dir que per una amiga quan ella tenia uns 50 anys més o menys.
sincerament hem vaig quedar una mica més tranquila, ja que ara crec que simplements és una agrupació de gent cristiana molt creient i practican.
Quan ja era casi hora li vaig proposar que com que la setmana vinenet el dijous és el sue aniversari podem canviar el dia i així la podré anar a visitar. Ella va estar d'acord i entre les dues vam acordar que aquell dia pintariem i aniriam a la sala gran.
he pensat que potser li podria portar un petit detallet, suposu que li agrdarà.
Quan ja marxava la Concepció m'ha acompanyat junatamnet amb el seu caminador cap a la porta, és el primer dia que m'acompanya i li he agrait ja que sóc concient que per ella poc o molt li és un esforç. Gràcies.


* setena visita *
crec que això d'anar a la residència a veure la Concepció s'està convertint amb una rutina, però no amb una rutina avorrida i pesada sinó amb una rutina agradable i dolça. reconec que en el moment d'anar cap allà em fa una mica de mandra però un cop allà em sento bé, orgullosa de ser amb ella, escoltan-la i fen-li companyia. Ja sé que no és gran cosa el que faig, el que fem, però no sé perquè però em sento contenta i bé amb mi mateixa fent-ho. Crec que totes fem una petia però a la vegada una bona obra que ens fa sentir millor i ens fa mé felices.
------------------------------------------------------------------------------------------------
Avui amb la Concepció només hem parlat de coses nostres, és adir que la biografia l'hem "aparcada" una miqueta.
Jo li he explicat que estic en temporada d'examnes i ella m'ha dit que sobretot que estudi molt i que ella resa per mi cada nit per que aprovi els examens, em fa molta gràcia lo creient que arriba a ser!
Crec que és la dona més debota que he conegut mai, molt més que les meves àvies! Hem parlat de llibres i ella m'ha ensenyat tots els que s'ha llegit, la major part era sobre papes i l'Esglèsia.
També hem parlat de viatges i si en tenia pensat fer un, ella m'ha explicat que li agraderia molt anar a Lourdes, però amb la colla que hi aniria caminen molt i a ella li costa molt caminar i per aquest motiu no hi pot anar.
I...parlant, parlant m'ha acabta ensenyant totes les seves "joies", uns quants collerets i pulseres, però m'ha fet gràcia que m'ho ensenyés.
Finalment quan ja estava a punt de marxar li he demanta sobre la Festa de Nadal que farem tots junts a la residència i a ella m'ha dit que li faria gràcia uns pastorets.jejej....
Avui ha sigut el dia que m'he sentit més escoltada per la Concepció, ja que em sembla que he parlat més jo que ella. Per un dia, tampoc pass res.

CONTINUEM AMB EL CAMP

*sisena visita*
La semana passada no hi vaig anar perquè estava malalta, per tan feia dues setmanes que no ens veiem. Només arribar la Concepció es va interessar per com em trobava i què m'havia passat. Ella tampoc es trobava gaire bé, estava una mica moixa, tenia fred, no es trobava gaire bé.
Aquell dia, i no sé com, vam començar a parlar de les nostres pors, ella hem va explicar les seves (que no en té gaires...) i jo les meves i aquí ja ens vam allargar una miqueta. Hem va dir que no havia de tenir por de res i que ella resaria un parenostre per mi cada nit, jo li vaig agrair.
Tot seguit van continuant parlant del camp i del bestiar, amb ella li agrada parlar d'aquest tema i a mi tampoc hem desagrada escoltar-la.
BIOGRAFIA
( EL CAMP. SEGONA PART)
- Quan el blat de moro era madur es collien les espigues, les esclufulles i es penjaven al balcó perquè portés bona sort a la casa.
- El raïm quan es collia es penjava en un fil, quedava penjat i cap a la tardor ja es podia menjar.
- Pel que fa el porc, aquest es conserva amb oli i així durava més. Del porc s'en obté el llard i d'allà s'obtè el dumillu i la botifarra blanca.
Aquest dia tampoc vam poder parlar massa, ja que com he dit avans avui no es trobava gaire bé.
Així que li vaig desitjar que es millorés i vaig maxar una mica més d'hora.

dilluns, 26 de novembre del 2007

MALALTA....



*SISENA VISITA*
Bé aquesta visita no es va realitzar mai, ja que jo estava malalta. Però vaig trucar a la residència per avisar!!!
La pròxima semana serà Concepció.
un peto*

PARLANT DEL CAMP


*cinquena visita*
Avui només entrar la Concepció m'ha començat a parlar del seu hort i dels seus conreus. Crec que s'ho havia estat preparant i pensant perquè ho deia tot molt ordenat i seguit.
BIOGRAFIA
(EL CAMP DE LA FAMILIA RIBES)
- ARBRES:
- tenien un pi que feia 2 metres de diàmetre. Aquest pi feia moltes pinyes, que a ella li agradava obri-les i treure els pinyons.
- tenien presseguers, alguns feien prèssec grocs i d'altres en fèien de vermells.
- dues pereres, una que era molt gran i l'altre de més petit, el qual feia les peres molt grosses
- un cirerer
- PLANTES:
- figueres
- codonys
- cebs, que feia uns raïms que eren dolços
- CONREUS:
- Fals, per el bestià
- blat de moro per les gallines
- blat per la farina
- civada, per el bestiar
- ordi, també per el bestiar
- bledes
- enciams
- cols
- albercocs
- pebrots
- tomàquets
- etc...
m'explica que al matí anaven al camp a collir i per la tarda, a la plaça a vendre la verdura fresca.
Quan ja estavem a punt de plagar a arribat el seu germà, que és el capellà que ve a fer la missa a la Residència, i m'ha dit que tot això és ben veritat i que la seva vida i la de la seva germana de pagesos era dura i cansada.
la Maria Concepció es mira orgullosa al seu germà petit mentre ell m'està parlant del seu llibre i del que en pensa de la vida. La Cocepció s'estima molt el seu germà i se'n sent molt orgullosa, es nota per com en parla d'ell i com l'observa. i crec que ell també l'estima molt ja que cada dia l'hi va a fer una petita visita, estic contenta de veure que s'en cuida i es preocupa d'ella.
Ets un bon germà Ignasi!!!
QUARTA VISITA
Només al començar li he demanat que què ha fet durant el pont del Pilar. M'ha explicat que va marxar una mica amb els seus germans però que també es va quedar a la residència. I no s´´e, m'ha sapigut greu que s'hagués quedat a la residència, sense companyia de familiars....
Jo l'hi he explicat el que he fet en aquest pont i també que faig d'animadora en un equip de bàsquet. L'hi ha fet gràcia
BIOGRAFIA
(FEINES)
  • De petita, només amb deu anys, portant el menjar al seu pare i germans. Tenia casi una hora de camí i la cistella li pesava molt
  • Quant tenia uns 20 anys va treballar a Cal Traper
  • Quant tenia 40 anys treballava a la botiga del seu germà fregant, perquè segons ella despatxar no se li donava bé. Fregava de genolls a terra perquè no dominava fregar amb la fregona.
  • Al cap d'un temps va anar a fregar a la Botiga del Señor al Born
  • Al mateix temps temps també fregava escales
  • Finalment, quan ja era més gran va treballar de cangur, els vigilava , els cuidava i controlava que fessin els deures.

La Maria Concepció no va tenir una vida fàcil, va haver de treballar molt per poder tirar endavant. És una dona treballadora, honrada i sacrificada.

Em fa senti orgullosa i amb més ganes d'escriure la seva biografia.

TERCER Dia

TERCER DIA

bé avui, i ser que amb cert retràs escrit. es que entre examens, treballs.... no tinc excuses!
perdo Gemma i Laura.

Bé quan vaig arribar la concepció ja m'esperava llegit el seu full dominical de cada setmana.
Em va fer un petit repàs de com li havia anat la setmana, i fins i tot amb va fer una mini -exibició de la classe de gimnàsia que havia fet al matí.

també hem va explicar que en la residència hi havia dues dones que superaven la centena, una és la Pilar que té 101 anys.

aquest dia la Concepció tenia més ganes de xerrar que d'explicar-me coses de la seva vida, tot i això li vaig poder treure alguna cosa.

aquí va una petita ampliació de la biografia de la Maria Concepció Ribes

TERCERA PART
- als 10 anys va haver de marxar de l'escola i ajudar a les feines de la casa, com per exemple portar el dinar al seu pare i germans.
Però també tenia temps per jugar amb les seves amigues a la plaça, allà jugaven a la semana i diu que d'aquells moments en té un gran record.
- La de la Maria Concepció tenia dues aficions: dibuixar i ballar sardanes, les quals va practicar en la seva juventud.



Quan ja s'estava a punt d'acabar l'hora, s'ha adonat que tenia un estrip en el jersei i m'ha demanat que com me l'havia fet i li he explicat que a sugut el meu gos, llavors ella m'ha comentat que els animals li agraden i li agraderia tenir-ne un.
La Concepció tenia un gos que es deuia Turu i un gatet, en Maula.

I parlant d'animalets hem acabat la nostra hora setmanal.